Núria Almiron: “Estem cometent un genocidi per una qüestió d’hàbits i plaer, no és necessari assassinar els animals”

Elisabet Ficapal -@eli_ficapal– La Núria Almiron és doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació, i és llicenciada en Ciències Polítiques. Ha estat docent de la Universitat de Girona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment ho és de la Universitat Pompeu Fabra. És experta en animalisme, on té diverses línies d’investigació obertes així com també assignatures que ensenya a la UPF relacionades amb aquesta temàtica.

Coneix la Núria Almiron

-Quina és la teva implicació amb el món animalista?

La meva implicació és a dos nivells: personal i professional. A nivell personal, des del moment en què decideixo ser vegana, considero que sóc una activista animalista. Estic en contra de l’explotació capitalista dels altres animals.

Per altra banda, pel que fa a la vessant professional, una part molt important de la meva recerca està relacionada amb els estudis crítics sobre animals. Això inclou estudiar des de diverses perspectives com els mitjans de comunicació i els lobbies, entre d’altres grups d’interès, contribueixen a perpetuar l’actual imatge que tenim dels animals. Aquesta passa per una enorme crueltat i explotació.

-Estàs afiliada a alguna associació animalista?

Sí, estic afiliada a Defensa Animal, a Animal Equality, a Peta (People for the Ethical Treatment of Animals) i a Faada (Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales).

 

La perspectiva animalista de la Núria

“Experimentar amb un grup de primats per trobar la cura del càncer no està mal vist ja que pot salvar milers de vides humanes. Ara bé, si calgués sacrificar un grup reduït de persones per salvar-ne a milers del càncer, seria acceptat? Evidentment, no. Això demostra l’especisme en què vivim.”

-Explica’m “Grandes simios como personas no humanas”, del qual ets signant.

Es tracta d’una petició que impulsa una plataforma anomenada “Proyecto Gran Simio España”, la qual demana que els grans simis siguin considerats persones. Avui en dia, la llei considera que les persones només són humanes, i que els altres animals no són persones. Això impossibilita que legalment es puguin prendre una sèrie de mesures per ajudar els animals no humans.

Si els grans simis fossin considerats persones podrien beneficiar-se d’una sèrie de qüestions, com per exemple: la prohibició d’estar en zoològics o altres sistemes de captivitat, no podrien ser objecte de cap recerca experimental, etc. Jo vaig donar suport a aquesta petició ja que considero que tots els animals són persones.

Estudis i projectes actuals

-Quins són els teus projectes relacionats amb el món animalista?

El projecte més important en el que estic implicada ara mateix és el llançament del “Centre d’estudis sobre ètica animal” a la UPF. És un projecte interuniversitari –hi participen experts de diverses universitats- i interdisciplinari –acadèmics de diferents àmbits-. L’hem definit com un “thinktank”, som més que un grup de recerca: tenim una actitud d’activisme, d’intentar influir en la societat, no ens limitem a cercar i difondre els nostres resultats.

També realitzo recerca personal que duc a terme amb altres companys a nivell internacional. Aquesta se centra sobretot en l’anàlisi del discurs dels mitjans de comunicació. Per altra banda, analitzem l’economia política dels lobbies que treballen per a les grans empreses que exploten als altres animals.

-Explica’m el projecte “Centre for Animal Ethics”.

El “Centre d’estudis sobre ètica animal” que hem creat a la UPF és un centre força únic al món. Hi ha diverses institucions, centres d’investigació i altres sobre ètica animal, creats per filòsofs i per professors de dret. Hi ha un nombre molt reduït de centres al món com el nostre que hagin unit diversos acadèmics de diferents àmbits per tal de construir un món no especista.

Treballem per arribar-hi des del món acadèmic i des d’una institució que no amaga les seves intencions i que vol dur a terme una tasca d’activisme. És a dir, no pretenem dir que som neutrals, és immoral ser neutral davant el que estem fent als altres animals, de la mateixa manera que és immoral ser neutral davant el cas dels immigrants que estan aturats ara mateix a Grècia o el que els passa a les nenes africanes segrestades pels islamistes. Hi ha una sèrie de qüestions en les que el posicionament neutre no pot ser acceptat.

Prenem aquesta posició activista que no sol ser habitual en el món acadèmic, però sí que ho és en el món animalista. La nostra intenció és visualitzar al màxim tot el que s’està fent malament i mostrar com de senzill és revertir-ho.

-Aleshores confirmes que us allunyeu de l’ideal d’objectivitat periodística?

Et contestaré amb una altra pregunta: creus que quan un periodista ha de cobrir una situació on estan morint milers de persones, pot prendre una posició neutra? Objectivitat i neutralitat no sempre van de la mà. Objectivitat significa ser capaç d’escoltar totes les veus i jutjar quines mereixen ser tingudes en compte. Inclús el periodista més anglosaxó, que creu en l’objectivitat al 100%, quan pensa que està sent totalment objectiu, està prenent una posició: la de donar la mateixa veu a dues o tres persones.

Hi ha casos en que és immoral donar la mateixa veu a tothom: per exemple, quan hi ha una violació. No pots donar la mateixa veu al violador que a la víctima, no té cap sentit. Amb els drets humans sembla molt evident, però amb els animals passa exactament el mateix. No es pot abordar l’assassinat continu dels animals de forma neutral. Estem cometent un genocidi per una qüestió d’hàbits i plaer, no és necessari assassinar els animals. Nosaltres volem denunciar això i no podem ser neutrals, els periodistes no podem ser-ho en els temes on hi ha implicacions ètiques.

-Has realitzat quelcom inèdit en el món animalista?

La tasca més innovadora en la que estic involucrada, juntament amb altres companys a nivell internacional, és el que anomenem “Critical animal and media studies”. Es tracta de la convergència entre estudis crítics sobre mitjans de comunicació i estudis crítics sobre animals. Ambdós terrenys havien estat tractats, però la confluència entre els dos era pràcticament nul·la fins fa pocs anys. Així doncs, els meus companys i jo estem impulsant aquest àmbit de manera innovadora.

 

Els zoològics

-Zoològics, animals al circ, aquaris, etc. Altres formes de maltractament animal “normalitzades”?

Hi ha diversos nivells d’explotació animal. Tenim el nivell més clar: explotació per a obtenir aliments, roba o medicaments. També trobem l’explotació per a l’entreteniment: zoològics, circs o aquaris, els quals cada vegada són més qüestionats per la gent del carrer ja que comencen a adonar-se de la tortura que és. També hi ha altres formes, les quals són menys visibles però no menys importants, com per exemple, l’ús dels animals com a força de treball.

Així doncs, a la nostra mateixa ciutat, podem veure, en entrar al metro, els agents de seguretat amb gossos que duen morrions de ferro durant hores i hores d’explotació. Aquests  estan ensinistrats per defensar l’agent de seguretat quan sigui necessari o inclús atacar o espantar algú que causi problemes. També cal destacar els cavalls de la guàrdia urbana, que són completament innecessaris. Tots aquests animals han hagut d’estar ensinistrats per acostumar-se al soroll, als crits, a l’estrès, etc. Aquest no és el seu hàbitat i encara menys és el que ells desitjarien per a la seva vida.

 

Mitjans de comunicació i animalisme

-Creus que el col·lectiu animalista està poc visualitzat en els mitjans?

Certament, el col·lectiu animalista, els grups d’activistes i les organitzacions no governamentals que defensen els drets dels animals, estan absolutament menyspreats pels mitjans de comunicació en termes generals. Nosaltres treballem perquè això canviï.

Apareixen ben poc i, el que és pitjor, quan apareixen sol ser per qüestions negatives, ja que se’ls associa amb activitats que solen ser il·lícites o inclús se’ls classifica com a “ecoterroristes”. A Galícia, anys enrere, un grup d’activistes van dur a terme un alliberament de bisons. Alguns dels activistes foren tancats a presó tot i que, evidentment, després foren alliberats. Aquests fets van tenir una gran rellevància als mitjans, però els animalistes eren presentats com a delinqüents.

“Existeix un buit enorme del col·lectiu animalista en els mitjans. A més, quan se’n parla, és de forma negativa”.

Catalunya defensora dels animals?

-Com valores les lleis de protecció dels animals a Catalunya?

Catalunya és una de les regions europees que té més preocupació i més consciència pels altres animals i això és molt lloable i és motiu de satisfacció. Tot i això, no ens podem enganyar: estem llunyíssim d’una regulació que sigui realment respectuosa i que aboleixi l’explotació.

Aquí ens hem destacat per avenços rellevants, com la prohibició de les corrides de toros. Alguns l’expliquen com un tema nacionalista, però això és totalment fals. Si se segueix tot el procés es pot comprovar que la societat catalana, quan se li presentà una causa de sentit comú, fou capaç de raonar i per això es va acabar prohibint.

Pel que fa a la resta d’aspectes, com les condicions de les granges, són fixades per la UE. Europa es troba millor que ningú en tot el món pel que fa a la llluita animalista, però això no significa que tinguem un tracte ètic cap als altres animals.

-Podries comparar Catalunya amb altres països o amb la resta d’Espanya pel que fa al nivell de defensa dels drets dels animals?

A tall d’exemple, en algunes zones del món com Califòrnia, s’ha prohibit el foie gras. És un aliment creat amb una tortura física inimaginable. El que passa és que tenim els francesos aquí al costat, i no interessa prohibir-lo. A més, el foie gras és un aliment molt perjudicial per a les persones, ja que es tracta del fetge emmalaltit de les oques. Aquest és tan sols un exemple d’una llarga llista de països que han pres iniciatives molt importants pel que fa a la reducció de la tortura animal.

 

Valoració final de la Núria d’El Diari Animalista:

Realització: Elisabet Ficapal

Grabació: Lucía Blanco

Muntatge: Elisabet Ficapal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s